KAO MALO VODE NA DLANU (Com una mica d’aigua al palmell de la mà), un projecte sobre l’amor a Sèrbia de Mireia Sallarès

Quin és el pensament amorós que hem incorporat, qui l’explota i qui n’abusa? Quines desigualtats genera i quina manca de reconeixement arrossega? És l’amor finalment una passió de la dominació o de l’emancipació? Contribueix a reproduir les desigualtats o pot subvertir-les? Pot ser una força productiva i no només reproductiva? És una simple passió o una passió democràtica, d’arrel llibertària? Per tractar de relacionar-se amb aquestes preguntes, en la pel·lícula-conversa al voltant de la qual s’organitza l’exposició i on sembla que només parlin dues persones, hi parlen moltes veus i des de llocs diferents: la lectura de la guerra dels Balcans, la transformació de la propietat des del comunisme i la transició capitalista, la crítica de l’amor romàntic, el llegat anarquista i l’antropologia feminista, la condició dels estrangers i la tragèdia dels refugiats, la psicoanàlisi i la ficció d’un interrogatori policial on l’art es pregunta sobre el sentit de la pròpia pràctica.

A cura de Joana Masó

Del 15/2/19 al 28/4/19 al Centra d’Art Contemporani Fabra i Coats de Barcelona